Humà, més humà

Preguntes aparentment senzilles, com ara ¿què et passa?, ¿com et dius? o ¿d'on véns?, ens van acostant de mica en mica al centre més profund de la nostra ànima, allí on es descobreix la ferida originada per les quatre infinituds essencials: vida, mort, tu i món. No serem mai "massa" humans: si cap horitzó té sentit és el d'arribar a ser "més" humans. No es tracta, doncs, d'anar més enllà de l'humà, com va voler Nietzsche, sinó d'intensificar i d'aprofundir en el que és més humà. Josep Maria Esquirol ens ensenya com d'aquest solc en l'ésser humà n'emergeix l'acció més beneficiosa, que ens orienta i ens enforteix perquè sap ajuntar sense confondre la gravetat i la lleugeresa, el dia i la nit, el cel i la terra, el present i l'esperança "Humà, més humà" és un assaig veritablement filosòfic, escrit amb un llenguatge tan entenedor i precís com evocador."Contra la immediatesa compulsiva, contra la hiperconnectivitat, contra la permanent exposició pública i contra la dispersió, Esquirol proposa la pausa, el parlar franc, la proximitat, la diferència, la reflexió, reinventar la mirada, tornar a pensar".Josep Massot, La Vanguardia"Josep Maria Esquirol s'explica meravellosament bé i ens fa molta falta".Mònica Terribas, El Matí de Catalunya Ràdio"És un dels pocs llibres de filosofia amb cara i ulls que s'han publicat en català en els últims anys i que, sens dubte, n'és un dels millors".Enric Sòria, El País"Esquirol reivindica el llenguatge quotidià i les paraules entenedores per fer pensament de fons".Carles Capdevila, Ara"Una proposta constructiva, basada en la intimitat, el refugi i el replegament, sense oblidar la reivindicació de la memòria i la imaginació".Jordi Nopca, Ara"La proposta d'Esquirol consisteix a reprendre el sentit en la proximitat, en la quotidianitat com a element per donar sentit a aquest buit insuportable".Albert Sáez, El Periódico"Lluminós assaig per combatre la disgregació del jo i per no cedir a l'imperi de l'actualitat".Jordi Llavina, La Vanguardia

Josep Maria Esquirol és catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona, on imparteix classe de filosofia contemporània i dirigeix el grup de recerca Aporia, dedicat a la relació entre la filosofia i la psiquiatria. Ha publicat prop d'un centenar d'articles en revistes especialitzades i una dotzena de llibres, entre els quals destaquen "Uno mismo y los otros" (2005), "El respeto o la mirada atenta" (2006), "El respirar dels dies" (2009), "Los filósofos contemporáneos y la técnica" (2011) i, molt especialment, "La resistència íntima" (Quaderns Crema, 2015), que va rebre els premis Ciutat de Barcelona i Nacional de Ensayo, i s'ha traduït a l'italià, el portuguès, l'anglès i l'alemany; "La penúltima bondat" (Quaderns Crema, 2018) i "Humà, més humà" (Quaderns Crema, 2021).